La innovación en Cataluña. Informe de Cecot

12/11/2015

descarga (1)

Cecot, la patronal con sede en Terrassa, ciudad al norte de Barcelona, se ha preocupado desde hace tiempo por el nivel de innovación de sus empresas asociadas. Aparte de otorgar anualmente premios a las empresas más innovadoras (hecho que ocurrirá justo esta noche durante el evento “La noche del empresario” que tendrá lugar en L´Auditori de Barcelona) tiene un Club de Innovación y Tecnología, que me honro presidir, dedicado al análisis de la situación de la innovación en Cataluña en particular, así como a la promoción de la innovación como herramienta de supervivencia empresarial. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Informe: La innovació a Catalunya

31/07/2015

Aquest document recull el posicionament, les reflexions i les propostes del Club Cecot Innovació i Tecnologia en relació a la pèrdua de posicions de Catalunya en els indicadors d’innovació.

innovdirec

Accedeix a l’informe


L’innovador neix o es forma?

22/05/2014

Laura Buguñá
Coordinadora Innovació a la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa.
Membre de la Junta del Club d’Innovació de la Patronal Cecot.

 

Igual que la gallina o l’ou, és difícil dir si és més important la imaginació (o creativitat) o la innovació. Els dos aspectes estan interconnectats: sense bones idees, difícilment podrem innovar, i sense una gestió eficaç de la innovació, poques idees es convertiran en realitat. Però la relació entre la idea i la innovació és més complexa que entre la gallina i l’ou, doncs la imaginació no té limitacions territorials ni materials, mentre que la innovació està limitada al coneixement que tenim, a com percebem el món i com actuem en el nostre entorn. Moltes tècniques de creativitat precisament cerquen aquesta imaginació oberta i il·limitada, per després analitzar les limitacions i oportunitats d’aquestes idees al nostre entorn.

 

Una pregunta que se’ns planteja és si els Innovadors neixen amb aquestes habilitats o es poden aprendre. Els Innovadors es caracteritzen per posseir les competències i habilitats necessàries per convertir Idees visionàries en productes i serveis tangibles que aportin aquella diferenciació i millora que sigui beneficiosa per els clients i/o usuaris. Per tant, no només cal crear un producte o servei novedós, sinó cal assegurar-se que trobarem el mercat adequat i els usuaris aprecien aquesta novetat com un valor afegit. No tots sabem veure en una cascada d’aigua una estructura arquitectònica o en un os d’una fruita un ingredient per un peeling cosmètic. Una ment creativa i oberta no l’adquirirem en cap aula. Però aquestes Idees no seran cap crema ni edifici si no aprenem tècniques per conèixer la innovació tecnològica de l’entorn (local i global), si no realitzem estudis de mercat i de tendències, si no sabem dissenyar prototips i pilots, entre d’altres.

 

El món de la gestió de la innovació també es reinventa: en un món cada cop més global amb fàcil accés a dades, informació i connexions, ens trobem amb usuaris altament informats. Per tant, es recomana mapejar l’experiència del recorregut del client (en anglès, customer journey experience map) vers el producte o servei que estem dissenyant. Aquesta tècnica es pot fer servir en diferents fases del procés de gestió de la innovació, des de la detecció de problemes per els quals cerquem idees innovadores, passant per la validació d’alguna idea innovadora, fins al control de qualitat d’un nou servei i el marketing. En un món inter-connectat i tan informat, això requereix de la combinació d’habilitats socials, coneixements tècnics i de gestió de la innovació així com eines col·laboratives (eines 2.0, 3.0 i altres). A títol d’exemple, podem crear de forma col·laborativa mitjançant web mapes d’empatia del nostre client potencial, podem crear mapes mentals i compartits en relació a una idea i dissenyar el model de negoci, etc. En conclusió, si volem combinar creativitat amb viabilitat, veurem que tècniques i metodologies validades per gestionar la Innovació ens ajudaran a convertir les nostres Idees en innovacions, i abans que ho faci la competència.Altres exemples de noves tendències per gestionar de forma més eficaç la innovació són la organització de ‘bootcamps’ per trobar ràpidament moltes idees per un repte, o la creació d’acceleradores per compartir el risc entre emprenedors i entitats.

 

Com veiem, no es neix com innovador però si que es poden aprendre moltes tècniques. Tinguem present que tenim un coneixement esbiaixat del mercat, del nostre producte (o servei) i dels potencials usuaris. Per tant, és bo que tinguem idees que puguem contrastar amb les tècniques apreses per a validar les nostres ideees i així fer-les més viables.